Recentment llegiem un article de David Ambrona, Director de la Unitat de Tractament de Xylem Water Solutions Iberia, que ens ha fet reflexionar sobre els reptes de futur per a l’abastament d’aigua a nivell global, i també local.

I és que, en les properes dècades, la demanda d’aigua per part d’una població mundial creixent serà també més alta. Al seu costat, aqüífers i rius amb limitacions de capacitat i en plena dependència de les pluges; i el mar, amb l’elevat cost que suposen els processos de dessalinització de l’aigua i l’alt consum energètic associat. Molta demanda i recursos limitats, quin és el camí doncs?

Ambrona es refereix a un concepte que pot esdevenir clau: la reutilització. A través de les noves tecnologies i l’optimització de les existents, l’aigua residual procedent d’altres usos com el conreu, per exemple, pot passar de ser un residu a ser un nou recurs i, a més, inesgotable.

La reutilització té també com a objectiu evitar la proliferació d’organismes que puguin provocar malalties, principalment els bacteris coniformes fecals. Al costat de mètodes de desinfecció com l’ús del clor, la tecnologia ultravioleta, l’ozó o la ultrafiltració, ja s’està treballant en metodologies avançades que combinen diversos processos i que tracten de reduir qualsevol risc.

Per tant, un dels grans reptes de l’aigua de cara al futur serà la reutilització directa per a un ús en aigua potable. Si no, l’aigua dolça, com a bé limitat, farà que l’abastament mundial d’aigua estigui en perill.

Via: iAgua

Foto: UTPL a Flickr