L’Estat Espanyol és una excepció respecte les concessions del servei de l’aigua al continent europeu i al món. A Espanya, el 55% del servei d’abastiment i sanejament es troba en mans privades, al costat de la mitjana del 30% a Europa i el 10% a tot el món. Sens dubte, la força del negoci i el rendiment econòmic està molt per sobre de la consideració de l’aigua com un dret i un bé comú de la societat que, com a tal, cal tractar i oferir a tots els ciutadans com a servei i no com a mercaderia.

El cas espanyol és el resultat de la fi de la bombolla immobiliària, que ha portat a moltes empreses privades provinents de la construcció a pujar-se al tren del negoci de l’aigua com a nova via de generar ingressos. Constructores com FCC, que acumula el  89% del mercat nacional, i d’altres com la francesa  SUEZ (a través d’AGBAR i altres filials), s’emporten pràcticament tot el ‘pastís’ de l’aigua a Espanya i el sud d’Europa.

La manera d’aconseguir les concessions no té cap secret, doncs les empreses privades que més paguen reben l’adjudicació per explotar el servei d’aigua, així de senzill. L’anomenat cànon concessional és l’eina perfecta per donar concessions a tort i a dret, amb un control total del servei per part de l’empresa privada. A Galícia, Cantàbria o Astúries hi ha en marxa investigacions per soborns a càrrecs públics per aconseguir aquestes concessions, així com càrrecs de l’Estat investigats per afavorir-les. En molts casos, s’exhibeix la bandera de la gestió mixta, amb participació pública i privada, per amagar una gestió 100% privada on la participació municipal no és real.

A més, els experts indiquen que la recerca del màxim benefici per part del sector privat repercuteix directament en un pitjor servei i qualitat de l’aigua i en un encariment del preu de l’aigua per als ciutadans.

En el cas català, Aigua és Vida ha determinat que l’increment del preu de l’aigua en els models de gestió privada és del 25%. A la ciutat de Huelva, un estudi de l’Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y saneamiento (Aeopas) indica que, des de la privatització del servei, el preu ha pujat un 85%.

Afortunadament, cada any són més els municipis que recuperen la gestió pública del servei. El 2014 van ser 180 localitats a Espanya. Ciutats europees com París també compten amb una gestió pública de l’aigua, i ciutats com Berlín, Nàpols, Yakarta, Londres o Barcelona ja han reduit el preu de l’aigua amb l’actuació dels seus ajuntaments i les entitats del sector, que aposten per la municipalització.

Cal mirar endavant sota aquesta perspectiva positiva i continuar lluitant per un dret, un bé comú i un servei públic al qual tothom ha de poder accedir, en igualtat de condicions. Només així l’aigua deixarà de ser un negoci per ser un servei real.

Via: Ultimocero.com

Foto: Axel a Flickr