Aigua d’ampolla, de l’aixeta o de fonts i pous: ¿què en sabem?

En moltes ocasions ens preguntem quina és la qualitat de l’aigua que bevem, i quina és la millor opció a l’hora d’escollir l’aigua que prenem cada dia. Un article de la Fundació We are water ens fa relexionar sobre les característiques de les tres vies principals d’aigua per al consum humà: l’aigua envasada, l’aixeta i l’aigua de fonts i pous. Resulten especialment interessants les observacions de Damià Barceló, director de l’Institut Català d’Investigació de l’Aigua (ICRA), sobre la situació actual a Espanya sobre l’aigua per beure.

 

 

Analitzem, doncs, les principals característiques de cada via de consum d’aigua:

  • Aigua envasada: l’Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición (AECOSAN) exerceix el control i la normativa sobre la composició química de l’aigua envasada, que ha d’aparéixer a les etiquetes de cada envàs. Per aquest motiu sabem perfectament el que bevem, si bé durant els processos pels quals passa fins a arribar a l’ampolla poden haver-hi errors humans o contaminació, com va ser el cas de l’aigua de la marca Eden el passat mes de maig del 2016. Pel que fa als envasos, estan tots fets de OET (tereftalat de polietilè), 100% reciclables i segurs i també regulats per AECOSAN.
  • Aigua de l’aixeta: en aquest cas, pertany a la xarxa domèstica, regulada per l’Administració Sanitaria Autonómica. No coneixem el seu origen exacte però sí disposa de garantia de seguretat alimentària i de processos de desinfecció i control de toxicitat. L’Asociación Española de Abastecimiento de Agua y Saneamiento (AEAS) diu que l’aigua de l’aixeta és la que està sotmesa a més controls, a vegades més d’un diari. Tanmateix, no tota l’aigua que es distribueix disposa de la mateixa qualitat.
  • Aigua de fons i pous: com explica Damià Barceló parla de l’ús intensiu de fertilitzants que ha fet que moltes aigües subterrànies comptin amb nivells de nitrats (NO3) superiors als establerts per la UE. Es tracta d’un fet que els diferents subministradors han de controlar per a garantir la qualitat de l’aigua.

Si parlem dels processos de qualitat, a Olesa de Montserrat trobem l’exemple de la Cooperativa de l’Aigua, la Comunitat Minera Olesana, que abasteix el poble d’Olesa de Montserrat, amb més de 10.000 socis, any rere any la tecnologia es posa al servei dels processos de captació, potabilització, emmagatzematge i subministrament per garantir una qualitat òptima de l’aigua.

Sobre les opcions més econòmiques per beure aigua, el preu mitjà de l’aigua d’ampolla és de 0.15€ a 0.80€ per litre. En el cas d’ Olesa, el model de gestió cooperatiu permet un preu de l’aigua de l’aixeta de 0.00101€ el litre, un estalvi important per l’economia domèstica i amb la garantia d’una aigua de qualitat.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone