Prop d’una quarta part de la població mundial habita en països en què es viu al límit dels recursos hídrics. En 17 estats, on resideix aquest 25% de la població del planeta, l’agricultura de regadiu, la indústria i les ciutats consumeixen el 80% o més de l’aigua dolça superficial i subterrània disponible cada any de mitjana. Són xifres a tenir molt en compte: això fa que determinats països estiguin molt més exposats a les restriccions severes en els períodes de sequera i s’acostin així al que des de fa uns anys es denomina el “dia zero”: quan de les aixetes deixa de sortir aigua perquè, simplement, no queda en les reserves.

Aquests darrers mesos, l’Institut de Recursos Mundials (WRI) ha actualitzat el seu rànquing d’estrès hídric. El document assegura que les regions més afectades són el nord d’Àfrica i Orient Mitjà. La classificació l’encapçala Qatar, seguit d’Israel, Líban, Iran, Jordània, Líbia i Kuwait. Però, segons l’informe de WRI, i que se n’ha fet ressò El País, el major focus de població afectada se situa a l’Índia, on la sisena ciutat per nombre d’habitants (Chennai) va patir una sequera extrema a principis d’estiu que va deixar les ciutats sense aigua. Índia, amb 1.300 milions d’habitants, ocupa el lloc 13 de la classificació de l’estrès hídric i està també dins de la categoria de risc extremadament alt.

I l’Estat espanyol, en quina situació es troba?

Espanya està dins de la categoria d’estrès hídric alt, amb un consum global de recursos d’entre el 40% i el 80% anual. El país ocupa el lloc 28, però algunes zones del sud i l’est de la Península estan classificades en situació de risc extrem, com aquests països de l’Orient Mitjà que encapçalen el rànquing. Per això en regions com Múrcia, un mètode que es convina amb la creació de plantes dessaladores, que durant períodes de sequera que viu Espanya han permès que no hi hagi talls generalitzats en el subministrament i es mantingui el regadiu.