El servei de captació i subministrament d’aigua a Olesa de Montserrat és particular, en la mesura que el servei el gestiona Comunitat Minera Olesana, SCCL, una cooperativa de consumidors i usuaris de la qual són socis pràcticament totes les famílies del municipi.
Olesa de Montserrat té una població entorn dels 23.500 habitants, fet que es tradueix en uns 11.200 punts de servei d’aigua. D’aquests, entorn d’uns 10.300 són socis de la cooperativa de consumidors i usuaris, mentre que la resta és un nombre residual de veïns que òbviament tenen dret a la recepció d’aigua a les seves llars –d’acord amb el seu dret com a ciutadans–, i que com a tals esdevenen clients de la cooperativa, però sense necessitat de ser-ne socis consumidors.
L’origen d’aquest model tan atípic d’Olesa de Montserrat ve de lluny. El 1868, ara fa cent cinquanta anys, un grup d’olesans va entendre que l’aigua era font de malalties quan s’extreia dels pous casolans en èpoques de sequera. Per evitar aquestes situacions, els veïns del municipi es van associar amb l’objectiu de poder proveir aigua corrent a les cases amb garanties de salubritat per al consum.
Al llarg d’aquests cent cinquanta anys l’organització s’ha anat adequant als temps, d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada moment. Va ser ara fa vint-i-cinc anys quan es va veure la necessitat de reforçar la forma jurídica per tal de poder seguir gestionant el servei de subministrament d’aigua. Va ser en aquest context que es va adoptar la fórmula de cooperativa de consumidors, i és des de l’aleshores que el servei de subministrament d’aigua a Olesa de Montserrat l’assumeix Comunitat Minera Olesana SCCL, com a cooperativa de consumidors i usuaris.
Comunitat Minera Olesana, SCCL presenta uns actius totals d’entorn de 4,2 milions d’euros, dels quals 3,9 milions és patrimoni net. Per tant, es tracta d’una empresa amb un nivell de capitalització altíssim, per bé que aquesta capitalització certament s’ha anat acumulant amb el pas de molts anys d’existència. En vendes, Comunitat Minera Olesana presenta una xifra de negoci d’entorn dels 2,4 milions d’euros anuals, si bé malgrat aquest elevat volum d’ingressos el resultat final se situa de manera habitual –i per decisió dels propietaris de la cooperativa– en una xifra mínima d’entorn dels 3.000 euros. De ben cert l’elevat volum de capitalització fa del tot innecessari l’assoliment de més beneficis. Això, juntament amb altres elements, fan possible que el preu de l’aigua se situï, d’acord amb dades públiques de l’Agència Catalana de l’Aigua, entorn d’un 60% per sota del preu mitjà dels municipis veïns que s’abasteixen d’aigües del mateix riu Llobregat.
Però més enllà del preu de l’aigua, que pot tenir un cert component d’encert en les decisions històriques preses des de la cooperativa, és bo destacar d’altres aspectes que possiblement tenen més a veure amb la particularitat del model. Alguns d’aquests elements són que l’aigua d’Olesa de Montserrat es caracteritza per ser de més qualitat si l’analitzem des del punt de vista de THM en suspensió –partícules cancerígenes fruit de la combinació de clor– o si tenim en compte que destaca per ser un dels municipis amb rendiment més alt de la xarxa –a Olesa de Montserrat aquest rendiment se situa per sobre del 85%, quan a Catalunya el rendiment mitjà se situa en el 71% de l’aigua i a quasi al 40% de municipis la pèrdua se situa per sobre d’aquest 30%–.
Pel que fa al nivell de THM, des de l’Organització Mundial de la Salud (OMS) i de les directives europees s’han marcat els límits màxims que pot contenir l’aigua. Des d’aquest punt de vista es va fixar un primer límit el 1998 de 150 µg/L, que posteriorment es va rebaixar a 100 µg/L. En el cas d’Olesa de Montserrat, per poder millorar la qualitat de l’aigua, els socis de la cooperativa van decidir invertir en una doble filtració de l’aigua, una vegada ja era apta per al consum. El procés consisteix en un filtratge amb permanganat potàssic i diòxid de clor (primer amb sorra i segon amb carbó actiu), que permet rebaixar de forma molt significativa el volum de THM en suspensió, de manera que una vegada fet aquest filtratge es procedeix a una segona clorificació de l’aigua per deixar-la en condicions aptes per al consum.
Gràcies a aquesta inversió, i a un sobrecost per tot aquest procés de filtratge i segona clorificació, Comunitat Minera Olesana aconsegueix subministrar aigua a les llars d’Olesa de Montserrat amb un volum de THM que se situa entorn als 12-15 µg/L, molt per sota dels límits màxims establerts.
Com hem vist en el recull anterior, dins de la literatura econòmica s’observa com la manca d’inversió i la voluntat de rebaixar els costos de gestió en perjudici de la qualitat del servei han esdevingut problemes reiterats en els processos d’externalització. Això és fruit del conflicte d’interessos que es genera entre els tres interlocutors d’aquests processos; és a dir, Administració pública, consumidors (veïns del municipi) i empresa concessionària.
Certament, agafant aquest exemple que acabem d’exposar, es fa difícil pensar que una empresa concessionària de caràcter mercantil assumiria inversions extraordinàries si no fossin necessàries per complir normatives sanitàries o bé perquè queden estrictament fixades en els plecs de clàusules del procés de licitació.
En canvi, en el cas de la cooperativa de consumidors i usuaris, pròpia de l’economia social, s’acaba desdibuixant el conflicte d’interessos que genera l’assumpció d’una inversió d’aquetes característiques, si no ve marcada per les condicions estipulades prèvies.
És cert que en el plec de clàusules del procés de licitació poden fixar-se moltes condicions i diferents supòsits, però també ho és que en concessions a molts anys es fa difícil tenir en consideració tots els possibles elements, de manera que fàcilment emergiran diferències fruit de conflictes d’interessos.
És des d’aquest vessant que considerem d’interès el plantejament de la gestió dels serveis bàsics municipals des de l’òptica de l’economia social, que trenca el tradicional moviment pendular que històricament s’ha donat entre la gestió directa des de l’Administració pública i l’externalització del servei a empreses concessionàries de caràcter mercantil.
Ramon Roig
Director del Grup CLADE
