La crisi viscuda en els darrers anys ens ha fet qüestionar les bases sobre les que s’ha construït el model econòmic vigent. Ens fa pensar en relació a les necessitats socials i econòmiques dels governs i la ciutadania. L’economia social i especialment el model cooperatiu ha de prendre rellevància per acompanyar la transformació econòmica i social que necessitem.
L’economia social és un model absolutament vàlid per a qualsevol sector d’activitat. Moltes vegades discursos interessats releguen aquesta economia al sector serveis i/o a sectors on la producció del treball es pugui fer a petita escala o a sector feminitzats.
Segons l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit voluntàriament per fer front a les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns per mitjà d’una empresa de propietat conjunta i democràticament controlada. En surten tres aspectes clau envers les PERSONES (cal donar valor a la persona per sobre del capital, i amb això aconseguir que les persones siguem partícips en la construcció de futur), la DEMOCRÀCIA (el model de gestió participativa i compromesa permet construir amb la mirada més lluny del curt termini i dels resultats immediats) i la PROPIETAT CONJUNTA (dels socis i sòcies de forma igualitària)
Posar en joc les persones, la democràcia i la propietat conjunta és possible en qualsevol tipologia de projecte. L’activitat educativa ha de transmetre el potencial que aporta l’economia social i els valors que impregnen el model. També és clau que hi hagi un compromís de les administracions públiques per a la promoció i divulgació del model cooperatiu per generar cultura i arribar a tota la ciutadania.
El model cooperatiu evidencia que treballant des dels valors, una societat basada en la cooperació serà millor que una basada en la individualitat. L’experiència ens demostra que ser cooperativista forma part d’una creença individual profunda però també d’un aprenentatge constant.
El cooperativisme pren més força (si és possible) perquè valors com la solidaritat i el bé comú són essencials, no per sortir de la crisi, sinó per construir aquesta nova era en què, sense adonar-nos-en, estem immersos.
